miércoles, 25 de abril de 2012

Reflexió envers les pràctiques

Abans de començar a relatar els meus sentiments i experiències envers les pràctiques a l'escoleta voldria mirar enrere, és a dir, abans de començar-les. 

Aquest, era un moment molt esperat des del primer moment que vaig començar la carrera. Em moria de ganes de poder compartir un temps amb els infants posant en pràctica els meus coneixements, però clar, per posar-los en pràctica, els havia d'aprendre! Tres anys se m'han fet molt llargs .... 

Durant aquests anys sempre m'he preguntat si seria viable establir un petit contacte amb ells a l'inici o als primers anys de la carrera per vorer si realment el que havíem escollit era encertat o no. Aquesta pregunta me la feia ja que així com altres companyes ja han tingut experiència amb infants jo mai he treballat a cap escola d'estiu, campaments.... De fet abans d'Educació Infantil, he cursat uns estudis i uns treballs completament diferents. Hauria escollit bé la meva professió? Encara que els infants m'encantin els sabré ensenyar/tractar? Els agradaré? Sempre he pensat que hi ha mestres d'Educació Infantil que tenen una espècie "d'àngel" que els infants el capten. 

A la fi va arribar el moment i tots aquests dubtes s'anaven a resoldre. Sincerament, en aquell moment tenia molta por, desprès de tot el temps invertit en adquirir els coneixements seria frustrant descobrir que no era el que realment m'esperava. 

Avui en dia, puc dir que aquestes pors han fugit i s'han convertit en alegria i ganes per a seguir continuant els meus estudis i finalitzar-los quant abans millor per poder així intentar trobar feina d'allò que sempre m'ha agradat. 

A més d'aquest aspecte també tenia pors envers la meva tutora d'aula. Connectaré amb ella? Com podré fer per no interferir en el seu treball, per no avançar-me a les seves accions? Estaré be a la meva aula? Aquest aspecte també es va resoldre amb facilitat. Dir que vaig connectar molt be amb ella des del primer moment que vaig entrar a l'aula. Així mateix, també vaig intentar no interferir en la seva acció, observant sempre activament i fent allò que estan avesats a fer diàriament, sense rompre esquemes. A més, abans de començar les pràctiques, les nostres tutores de la UIB ens van remarcar i explicar el que no havíem de fer, com per exemple: donar informació als pares. Crec que aquests consells per part d'elles han set una aportació molt positiva ja que possiblement algú vol realitzar alguna acció amb tota la seva bona intenció però no se'n dóna compta que possiblement allò molesta a la tutora.

Una cosa molt positiva que he de remarcar de la meva tutora és que ella em comunica tot allò que li pareix bé del que faig a classe, com per exemple: esperar què farà ella desprès d'esmorzar. Si ella se'n va a rentar mans als infants jo faig l'altra acció, canviar bolquers. Mai m'ha dit cap cosa negativa. Per aquest motiu, un dia li vaig comentar que si feia alguna cosa malament o pensava que podia millorar en algun aspecte m'ho comuniqués per així canviar la actitud/conducta però, em va comentar que fins el moment no tenia res a dir. Penso que punts febles si que els tenia al principi, així com el saber contar contes als infants, imposar-me davant d'ells, marcar límits... Però amb els dies i la pràctica he anat adquirint aquestes competències. També és normal que al principi no realitzis alguna acció com per exemple imposar-te ja que no saps fins a quin punt ho pots fer.  Així mateix, quan tenc algun dubte sempre ho pregunto abans de realitzar qualsevol acció. Crec que aquesta comunicació és vital  ja que si no et diuen el que fas be o malament no canviaràs la teva actitud pensant que allò que fas ho fas be. 

Pel que fa la meva relació amb els infants, dir que he pogut observar i donar-me compta de la progressió que ha hagut. Al principi hi va haver un parell d'infants que no els va afectar el canvi a l'aula i em van acceptar però, també n'hi va haver d'altres que no va ser així i que es van mostrar més reservats, amb unes actituds molt més tancades de lo habitual. Al principi em vaig preguntar: No els agradaré? Com ho podré fer per a què m'estimin i crein vincle amb mi? Amb el temps tots els infants han canviat: tant els infants que els va costar acceptar-me com els que em van acceptar des d'un primer moment són ara més oberts amb mi, més afectuosos, ja em tenen com una persona més de referència a l'aula, acudeixen també a mi quan tenen un conflicte (no tan sols a la tutora). He de dir que estic molt orgullosa ja que això mostra que he aconseguit establir un vincle amb els infants. Penso que establir vincle amb els infants no és cosa de dos dies cosa que em fa remarcar que aquesta modificació del temps de realització de pràctiques en aquest nou pla d'estudis és molt positiu ja que anteriorment, quan es creava aquest vincle amb els infants i les coses sortien més rodades, els alumnes finalitzaven les seves pràctiques.

Durant les pràctiques he pogut analitzar els documents de centre (PGA, PEC, ROF...), relacionant tot allò que havíem estudiat anys anteriors amb el que teníem davant. Dir que tampoc ha set una cosa que ens ha vingut de nou ja que hem parlat moltes vegades d'ells però, el haver de cercar informació en ells per poder realitzar els treballs de les pràctiques m'ha fet interioritzar-los. El dia de demà quan necessiti alguna dada sabré a quin document cercar-la directament, sense haver-ne de mirar anteriorment d'altres.

Dir que encara em queden moltes coses per aprendre i que fins el dia que finalitzin seguiré assistint al centre amb  curiositat per saber quin serà el nou aprenentatge que faré durant la jornada. 

miércoles, 18 de abril de 2012

REFLEXIÓ ENVERS EL SEGON SEMINARI

Aquest dimarts 3 d'abril vam realitzar el segon seminari de l'assignatura. Aquest tractava envers les "bones pràctiques". 

Per començar vam definir el que és una competència professional. Entre tots vam arribar a la conclusió que una competència professional són el conjunt d'habilitats, de bona feina, d'actituds (ganes, implicació), coneixements (vinculats a les actituds), etc, que apliquem per resoldre situacions.  

Seguidament vam començar de ple amb les bones pràctiques que nosaltres haviem observat al nostre centre/aula. Algunes d'elles coincidien en la temàtica (autonomia, experimentació...) i altres eren completament diferents (protagonistes de la setmana, activitats col·laboratives...). 

Després de parlar de les nostres bones pràctiques detalladament, explicant el cas cada companya, va arribar una qüestió, una bona pràctica implica una innovació? Per intentar resoldre això vam fer un debat entre nosaltres i vam fer una taula amb les diferències de cadascuna. 

BONA PRÀCTICA
INNOVACIÓ
- Coherència amb els objectius
- Temps / ritmes
- Aprenentatges vivencials significatius
- Fonamentació + Activació +  Contextualització.
- Documentada?
- Reflexionada
- No totes les innovacions són bones.
- Depèn del centre / del punt de partida.
- És una cosa nova.
- Neix per alguna raó
- Pot ser una cosa mínima?


Amb tota aquesta informació he estat reflexionant envers aquests dos conceptes i cercant més informació per Internet per així reforçar els meus coneixements. 

Pel que fa a una bona pràctica podria dir que són determinades intervencions que es realitzen a un centre de forma contextualitzada a un grup d'alumnes. Aquestes intervencions, es desenvolupen amb una determinada metodologia; amb activitats motivadores, rellevants, i afavoridores d'habilitats cognitives;  amb uns recursos variats i creatius; i sempre tenint en compte que generin aprenentatges significatius a tot el col·lectiu. 

Envers la innovació, m'he adonat que aquesta sempre parteix d'un passat i que pretén la millora de la realitat actual per poder trobar beneficis en un futur. Una altra característica que penso que té és que sempre introdueix novetats que provoquen canvis. Aquests canvis poden ser dràstics o progressius, però en qualsevol cas, el canvi sempre millora lo canviat, és a dir, la innovació ha de servir per millorar alguna cosa.

Així mateix em venen més preguntes envers aquests dos conceptes: Es fa una avaluació a tots els centres envers els resultats de la innovació per conèixer si han set beneficiosos aquests canvis? Pot ser que es realitzin bones pràctiques sense tenir una documentació, un marc teòric establert? 

ENTRADES ALS BLOGS DE LES COMPANYES



Hola Lucía, he estat llegint la teva entrada envers les bones pràctiques i m'ha cridat l'atenció l'acció de beure aigua.

Penso que és molt interessant que els infants tinguin certa autonomia en aquesta acció. Si que és bé que per una part els hi donem molta autonomia però per un altre lloc se la neguem al ser nosaltres qui els donem l'aigua.

A la nostra escoleta nosaltres som les que els donem els gots amb aigua i les que els plenem si en volen més. Una vegada han acabat de beure són ells qui porten el got al seu lloc i tiren l'aigua sobrant a una botella que hi ha al costat.

Envers aquesta acció em demano si podríem fer que encara fossin més autònoms, sent ells mateixos els que agafessin l'aigua si és que en volen més. Pot ser es podria posar una font com les que hi ha a les oficines que cau l'aigua poc a poc.

Però davant això em sorgeixen moltes preguntes: Es posarien l'aigua adequada o malgastarien l'aigua posant-se molta? Tirarien l'aigua pel terra o controlarien bé la font?

Possiblement la solució seria comprovar-ho! Què penses?



Hola Danae, he estat llegint les teves bones pràctiques tant del centre com de l'aula i et dono ànims per portar endavant aquest nou projecte d'elaborar un racó musical. Nosaltres tenim una aula de la llum la qual quan hi ha llum s'utilitza com sala de música i quan apaguem les llums és l'aula de la llum. Una activitat interessant per fer a l'aula (i afegir una altra tipologia d'activitat) seria elaborar material musical com per exemple les maraques. Què et pareix

Salutacions!



Hola Cira! em pareix força interessant l'entrada que has fet envers la bona pràctica del centre on vas estar. 

A la meva escoleta també es valora positivament l'autonomia dels infants i les tasques quotidianes. En aquesta, els infants no tenen la possibilitat d'assistir a classes de natació però utilitzen altres ocasions per treballar aquests objectius. 

Pel que fa a les tasques quotidianes s'intenta que aquests les realitzin amb la major autonomia possible. Per això, els infants es renten les mans i les dents tot sols, van al bany quan ho necessiten, dinen sense la necessitat que un adult estigui donant-los el dinar a la boca, recullen els plats bruts i el got ... 

Axí mateix penso que en aquesta etapa educativa i especialment en aquest cicle són molt importants els moments quotidians, les rutines... amb les quals podem desenvolupar altres objectius com per exemple l'autonomia. 

Una pregunta que m'agradaria fer-te es: s'aprofitava la multiculturalitat del centre per  aprendre d'aquesta?
Al meu blog he fet una entrada envers l'aprofitament de la multiculturalitat del centre. El segon trimestre d'aquest curs, tots els infants han realitzat el mateix projecte i ha set molt enriquidor! 



viernes, 13 de abril de 2012

Una bona pràctica del centre

LA INTERCULTURALITAT

Aquesta "bona pràctica" que he escollit es duu a terme a tot el centre. Dir que no es tracta d'una activitat realitzada a una única sessió, sinó que són el conjunt d'activitats que es realitzen al llarg del trimestre i que formen part del projecte d'aquest: La interculturalitat. Així mateix, destacaré l'activitat principal: La maleta viatgera.

Aquesta, es duu a terme a tots els nivells educatius del centre, en agrupació de gran grup. Els horaris solen variar depenent de la disponibilitat dels pares i de la mestra. Dir que tots els infants són importants en aquesta activitat i cadascú aporta coses interessants.

La maleta viatgera consisteix en que un dia, un dels infants juntament amb els seus pares, conten a la classe la seva història: quina és la seva procedència, qui són els seus avis, d'on són, quines coses interessants ens poden contar d'allà on viuen o han viscut ...  i a més, porten una maleta de la qual treuen objectes relacionats amb el que ens han estat contant. 

Els objectius d'aquest projecte són els de reconèixer elements d'altres cultures, experimentar amb aliments procedents d'altres llocs del món, fer que l'alumnat reconegui i accepti altres cultures, fer que els infants d'altres procedències es sentin com a casa ... 

L''equip docent, està molt satisfet donat que a més que els infants han adquirit aprenentatges significatius, els pares han col·laborat molt en aquesta tasca, fent així que aquestos aprenentatges hagin set assolits de manera vivencial, cosa que sol ser bastant difícil de tenir accés. 

A continuació vos mostraré exemples d'aquesta bona pràctica: 



La família d'en Nico prové de Galícia, així que la seva mare ens ha cantat una cançó de falda gallega. Aquesta s'anomena Pousa, pousa. Ens ha agradat molt i l'hem escoltat amb les orelles beeeeeen obertes!





La mare i l'àvia de na Ainhoa són de Madrid així que desprès de contar-nos la seva història ens han cantat i ballat un "chotis". Ho han fet la mar de bé! L'àvia té molt bona veu i ens ha deixat impressionats. 









Na Sonia que és d'Eivissa, junt amb la seva mare, ens han ensenyat objectes eivissencs així com: les espardenyes de pagesa. I també ens han mostrat amb quin material s'elaboren. A més a més, ens han porat una full gran d'aloe vera!







Na Alma també és d'Eivissa, però ella ens ha mostrat coses diferents! S'ha vestit de pagesa així hem pogut aprendre quin és el vestit típic eivissenc. També ens ha portat dolços típics d'Eivissa: ensaïmada, graixonera... Tots n'hem menjat, que booooo, hmmmm!!!






La mare d'en Raúl és d'Andalusia així que ens ha mostrat el ball típic d'allà: les sevillanes!! Nosaltres també ho hem intentat. Què divertit !!!!!!