Reflexió envers les pràctiques

Abans de començar a relatar els meus sentiments i experiències envers les pràctiques a l'escoleta voldria mirar enrere, és a dir, abans de començar-les. 

Aquest, era un moment molt esperat des del primer moment que vaig començar la carrera. Em moria de ganes de poder compartir un temps amb els infants posant en pràctica els meus coneixements, però clar, per posar-los en pràctica, els havia d'aprendre! Tres anys se m'han fet molt llargs .... 

Durant aquests anys sempre m'he preguntat si seria viable establir un petit contacte amb ells a l'inici o als primers anys de la carrera per vorer si realment el que havíem escollit era encertat o no. Aquesta pregunta me la feia ja que així com altres companyes ja han tingut experiència amb infants jo mai he treballat a cap escola d'estiu, campaments.... De fet abans d'Educació Infantil, he cursat uns estudis i uns treballs completament diferents. Hauria escollit bé la meva professió? Encara que els infants m'encantin els sabré ensenyar/tractar? Els agradaré? Sempre he pensat que hi ha mestres d'Educació Infantil que tenen una espècie "d'àngel" que els infants el capten. 

A la fi va arribar el moment i tots aquests dubtes s'anaven a resoldre. Sincerament, en aquell moment tenia molta por, desprès de tot el temps invertit en adquirir els coneixements seria frustrant descobrir que no era el que realment m'esperava. 

Avui en dia, puc dir que aquestes pors han fugit i s'han convertit en alegria i ganes per a seguir continuant els meus estudis i finalitzar-los quant abans millor per poder així intentar trobar feina d'allò que sempre m'ha agradat. 

A més d'aquest aspecte també tenia pors envers la meva tutora d'aula. Connectaré amb ella? Com podré fer per no interferir en el seu treball, per no avançar-me a les seves accions? Estaré be a la meva aula? Aquest aspecte també es va resoldre amb facilitat. Dir que vaig connectar molt be amb ella des del primer moment que vaig entrar a l'aula. Així mateix, també vaig intentar no interferir en la seva acció, observant sempre activament i fent allò que estan avesats a fer diàriament, sense rompre esquemes. A més, abans de començar les pràctiques, les nostres tutores de la UIB ens van remarcar i explicar el que no havíem de fer, com per exemple: donar informació als pares. Crec que aquests consells per part d'elles han set una aportació molt positiva ja que possiblement algú vol realitzar alguna acció amb tota la seva bona intenció però no se'n dóna compta que possiblement allò molesta a la tutora.

Una cosa molt positiva que he de remarcar de la meva tutora és que ella em comunica tot allò que li pareix bé del que faig a classe, com per exemple: esperar què farà ella desprès d'esmorzar. Si ella se'n va a rentar mans als infants jo faig l'altra acció, canviar bolquers. Mai m'ha dit cap cosa negativa. Per aquest motiu, un dia li vaig comentar que si feia alguna cosa malament o pensava que podia millorar en algun aspecte m'ho comuniqués per així canviar la actitud/conducta però, em va comentar que fins el moment no tenia res a dir. Penso que punts febles si que els tenia al principi, així com el saber contar contes als infants, imposar-me davant d'ells, marcar límits... Però amb els dies i la pràctica he anat adquirint aquestes competències. També és normal que al principi no realitzis alguna acció com per exemple imposar-te ja que no saps fins a quin punt ho pots fer.  Així mateix, quan tenc algun dubte sempre ho pregunto abans de realitzar qualsevol acció. Crec que aquesta comunicació és vital  ja que si no et diuen el que fas be o malament no canviaràs la teva actitud pensant que allò que fas ho fas be. 

Pel que fa la meva relació amb els infants, dir que he pogut observar i donar-me compta de la progressió que ha hagut. Al principi hi va haver un parell d'infants que no els va afectar el canvi a l'aula i em van acceptar però, també n'hi va haver d'altres que no va ser així i que es van mostrar més reservats, amb unes actituds molt més tancades de lo habitual. Al principi em vaig preguntar: No els agradaré? Com ho podré fer per a què m'estimin i crein vincle amb mi? Amb el temps tots els infants han canviat: tant els infants que els va costar acceptar-me com els que em van acceptar des d'un primer moment són ara més oberts amb mi, més afectuosos, ja em tenen com una persona més de referència a l'aula, acudeixen també a mi quan tenen un conflicte (no tan sols a la tutora). He de dir que estic molt orgullosa ja que això mostra que he aconseguit establir un vincle amb els infants. Penso que establir vincle amb els infants no és cosa de dos dies cosa que em fa remarcar que aquesta modificació del temps de realització de pràctiques en aquest nou pla d'estudis és molt positiu ja que anteriorment, quan es creava aquest vincle amb els infants i les coses sortien més rodades, els alumnes finalitzaven les seves pràctiques.

Durant les pràctiques he pogut analitzar els documents de centre (PGA, PEC, ROF...), relacionant tot allò que havíem estudiat anys anteriors amb el que teníem davant. Dir que tampoc ha set una cosa que ens ha vingut de nou ja que hem parlat moltes vegades d'ells però, el haver de cercar informació en ells per poder realitzar els treballs de les pràctiques m'ha fet interioritzar-los. El dia de demà quan necessiti alguna dada sabré a quin document cercar-la directament, sense haver-ne de mirar anteriorment d'altres.

Dir que encara em queden moltes coses per aprendre i que fins el dia que finalitzin seguiré assistint al centre amb  curiositat per saber quin serà el nou aprenentatge que faré durant la jornada.