EXPLICACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA

ANÀLISI PLANS DE MILLORA

LA SENYORA POESIA

Aina Ramis, Celia Prieto, Marga Serra, Esperanza Trobat, Lidia Ontiveros, Maria Vidal.

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? La varietat d’activitats i la possibilitat de coneixements que es poden adquirir.

Quins objectius té?

• Millorar l’hora de 12h a 13h
• Iniciar-se i familiaritzar-se amb el llenguatge, expressió corporal, cultural a través dels contes i danses populars. 
• Implicar a les famílies.

Quin tipus d’aprenentatge promou? Significatiu

Quina és la seva avaluació?  Mitjançant l’observació directa, amb fotografies, vídeos i materials.

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? nosaltres ja fem algunes d’aquestes activitats així com la relaxació, els contes... però em resulta prou interessant que s’afegeixin elements nous com la poesia, danses populars... ja que així ens proporciona un repertori més ampli molt apte per a fer diferent una rutina.  

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Es podria aplicar encara que hi ha infants que marxen molt aviat i aquests no podrien gaudir tota l’estona.

Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera? La importància de les altres formes literàries i no tan sols els contes.

Quines dificultats i obstacles hi veig? Depèn per a quin nivell serà difícil fer-los fer danses populars, encara que les poden visualitzar igualment.  

CAÇONER INFANTIL

 Silvia Esteller, Marina Llull i Elena Rosselló.

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? M’ha cridat l’atenció la presentació del cançoner mitjançant elements representatius en cada cançó. També em pareix molt interessant que hagin pensat en els nadons adaptant-los el cançoner per a ells.  

Quins objectius té?

• Adquirir aprenentatges significatius
• Adquirir aprenentatges de fora lúdica
• Valorar la música.

Quin tipus d’aprenentatge promou? Significatius

Quina és la seva avaluació?  Mitjançant l’observació. Es comprovarà si aquests es mostren atents, participatius, si els atrau... 

Comparant amb les meves pràctiques:

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? Com he dit abans, em pareix molt interessant la introducció d’elements representatius de cada cançó ja que els infants en aquestes edats necessiten vorer, tocar els elements/coses que estan aprenent sempre i quan sigui possible per a poder fer més significatius aquests aprenentatges.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Es podria aplicar perfectament a la meva aula. A més, penso que seria ideal dedicar-li cada dia una estona desprès de fer la assemblea.

Què podria incorporar al meu repertori professional?  Individualment m’he elaborat un cançoner amb el dibuix representatiu de la cançó, la lletra i la partitura. Però gràcies a aquestes companyes m’he animat a crear material específic per a representar-les.  

Quines dificultats i obstacles hi veig? Els obstacles que puc vorer són la manca de temps, ja que quan cantem les cançonetes sense representar-les fem més via. Però penso que estem equivocats i que hem de pensar que més val la “qualitat” que la “quantitat”. Avui en dia, s’intenta fer el màxim de coses possibles sense aturar-nos a pensar que no és la correcta decisió.

MILLORA DEL PATI

Marina Balaguer Reig i Cati Florit Juan

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? El que em crida l’atenció de les propostes esmentades és el racó del teatre. La meva pregunta és: les mestres són qui faran el teatre o es deixa als infants que siguin ells els protagonistes?

Quins objectius té?

• Oferir més material als infants i que sigui més variat
• Disminuir els conflictes entre els infants
• Enriquir el moment de joc lliure. 

 Quin tipus d’aprenentatge promou?  -

Quina és la seva avaluació?  No queda definit si faran l’aplicació del projecte i com ho avaluaran però penso que és necessària una observació directa de l’acció dels infants i una escola activa desprès de l’estona del pati. 

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? Nosaltres també estem aplicant aquest projecte de millora a la nostra escoleta. De les idees que han posat i que nosaltres no hem esmentat,  destacar els tubs transparents per ficar coses dins.  

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Es podria adaptar fàcilment encara que el rocòdrom i la paret de pissarra haurien de fer-se en una paret i a la nostra escoleta no en tenim. Les parets del pati són persianes corredisses que donen accés a les aules.

Què podria incorporar al meu repertori professional?  -

Quines dificultats i obstacles hi veig? Veig una dificultat amb la paret de pissarra ja que hi hauria d’haver una persona vigilant aquella zona ja que els infants solen portar-se tot a la boca i els guixos poden ser perillosos. La resta no crec que tingui cap dificultat.

MATERIALS

Àngels Haro, Ana Nicolau i Yolanda Hernández

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?  La varietat de materials que s’ofereixen i que poden estar aprofitats en més d’un lloc i per més d’un nivell.

Quins objectius té?

• Proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos.
• Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

Quin tipus d’aprenentatge promou?  Promou diferents tipus d’aprenentatges depenent dels materials emprats.

Quina és la seva avaluació?  L’avaluació es realitza  mitjançant l'observació directa, veient si els infants accepten els nous materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? M’ha agradat molt el plafó amb elements sensorials ja que és molt enriquidor i a més es pot fer servir per a diferents nivells.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Hi ha algunes propostes que nosaltres també estem elaborant així com la cortina de teles, material sensorial .. Així que penso que no tindria cap problema aquesta adaptació al meu centre.

Què podria incorporar al meu repertori professional?  -

Quines dificultats i obstacles hi veig? No veig cap problema sempre i quan les educadores estiguin disposades a crear aquests materials o de pareguts.

ELS SENTITS

Estefanía Serrano Re I Patricia Janer Calafat.

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? Em crida l’atenció que anteriorment l’escoleta no hagi treballat amb els infants l’experimentació per desenvolupar els sentits però ja que no ha set el cas, em pareix molt bé per part de les companyes que hagin fet aquesta proposta.

Quins objectius té?

• Experimentar amb diferents materials de diversa tipologia

Quin tipus d’aprenentatge promou?  Aprenentatge a través dels sentits (olfacte, tacte, vista, gust) i l’experimentació

Quina és la seva avaluació?  Mitjançant una documentació acurada (suposo que amb narracions o notes de camp).

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? Realment, res em ve de nou. A la meva escoleta es treballa molt bé aquesta proposta.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? No es podria adaptar ja que ja està implantat al meu centre. Al trimestre passat van realitzar el projecte de la interculturalitat i vam estar experimentant amb aliments procedents d’altres cultures: vam pintar amb cafè, amb curry, amb pasta, vam fer pastissos i els vam provar ...

Què podria incorporar al meu repertori professional?  La importància que té l’experimentació ja que gràcies a aquesta els infants adquireixen una gran font de coneixements.

Quines dificultats i obstacles hi veig? Com he dit abans a la meva escoleta es treballa bastant l’experimentació i el desenvolupament dels sentits, per aquest motiu, no hi veig cap obstacle. L’experimentació es pot fer amb qualsevol nivell de l’escoleta, sempre i quan estigui adaptat a l’edat dels infants.

FAMÍLIA - ESCOLA: CONSELLS A EDUCADORES

Mar Ferrer Figuerola, Mª Eugènia Maura Ferrer, Xisca Pastor, Marta Perelló, Antònia Frontera i Cristina Martín

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? Em crida l’atenció el fet que els pares puguin expressar a les educadores les seves crítiques sempre i quan aquestes siguin constructives.

Quins objectius té? 

• Millorar la pràctica educativa.
• Informar als pares del dia a dia
• Fer partícips als pares en l’elecció dels horaris

Quin tipus d’aprenentatge promou?  -

Quina és la seva avaluació?  No ens indiquen com avaluaran aquest projecte però penso que podrien utilitzar graelles d’avaluació.

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? El que la mestra pugui obtenir un feed-back per part dels pares i poder millorar la seva pràctica educativa.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context?  Pel que puc deduir, l'elecció de l'horari de les activitats o tallers, són hores extraescolars. El problema de la meva escoleta és que no ofereix aquest servei, per tant, no es pot dur a terme. Pel que fa al feedback, la tutora de la meva aula al final de l’informe de cada trimestre, dóna als pares un full d’avaluació.  

Què podria incorporar al meu repertori professional?  La importància que té l’opinió dels pares i l’actitud per acceptar crítiques constructives per a millorar  la meva pràctica educativa.

Quines dificultats i obstacles hi veig? No veig cap mena d’obstacle sempre  i quan hi hagi pressupost per realitzar aquests tallers/activitats extraescolars.

JOGUINES RECICLADES

Estefania Gómez i Erika Taltavull.

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? M’ha cridat l’atenció el que han remarcat que: no volen material no estructurat per a que els infants juguin sinó el que volen és que redissenyin noves joguines a partir del material que tenen.

Quins objectius té?

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.
• Evitar el consumisme
• Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés
• Crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques
• Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula
• Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària
• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts
• Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

Quin tipus d’aprenentatge promou?  -

Quina és la seva avaluació?  L’avaluació es durà a terme mitjançant una graella d’avaluació, fotografies i notes de camp.

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? M’ha resultat interessant que vulguin joguines en si i no tan sols material no estructurat e qual es presenti en un context determinat. A la meva aula ben bé totes les joguines són estructurades i hi trobem pocs materials reciclats o no estructurats.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Possiblement sigui una mica difícil d’adaptar ja que les mestres tenen una gran càrrega de treball i a penes tenen temps ni per fer informes. Però si que es ve, que l’escoleta demana als pares les joguines que no fan servir per anar renovant el repertori. D’aquesta manera, no es consumeix més i s’utilitza una gran varietat de joguines al llarg del curs.

Què podria incorporar al meu repertori professional?  El saber aporta als infants les joguines necessàries, el saber aportar-los joguines que atenguin a la diversitat, ser creativa amb els materials que tinc...

Quines dificultats i obstacles hi veig? la falta de temps per part de les mestres en poder reciclar el material per elaborar-ne un de nou.

LABORATORIS

Natalia Bernabeu, Maria Antònia Perelló, Carme Sancenón i Raquel Rozalen 

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? La potencialització de l’ús de materials no estructurats.

Quins objectius té?

• Realitzar diferents construccions amb els materials i combinacions (passar pedres per l’interior dels tubs, per exemple).
• Descobrir materials
• Potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre

Quin tipus d’aprenentatge promou?  Promou un aprenentatge a través dels sentits en els nadons. En els més grans l'aprenentatge es donarà mitjançant el joc lliure realitzant construccions, per tant, serà un aprenentatge obtingut d'una forma lúdica.

Quina és la seva avaluació?  En l’explicació ens diuen que ho faran a partir de l'observació. Penso que triaran a partir de l’observació directa ja sigui amb fotografies, notes de camp o registre de vídeo. 

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? Em pareix molt interessant que s’aposti per els materials no estructurats. Avui en dia pareix que les mestres estan conscienciant-se envers el consumisme i de les poques possibilitats de joc que ofereixen els jocs estructurats.   

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Es podria aplicar fàcilment ja que a la meva aula els infants realitzen joc lliure amb construccions però el problema està en que el material que fan servir és estructurat. Per tant seria prou interessant introduir aquest nou material.

Què podria incorporar al meu repertori professional?  Com he dit abans el que incorporaria al meu repertori professional seria la utilització de material no estructural, el qual ens aporta múltiples possibilitats de joc i el qual és molt atractiu per als infants.

Quines dificultats i obstacles hi veig? No veig obstacles degut que aquest material és de fàcil obtenció i no té preu. Es pot demanar als pares sense cap problema o bé anar buscant-lo les pròpies mestres.

FAMÍLIA - ESCOLA: EDUQUEM ESTIMANT

Laura Fiol i na Catalina Salvà

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció? M’ha agradat que els pares puguin compartir les seves angoixes envers els seus fills i a la vegada obtenir coneixements. També m’ha agradat la idea de contar contes als infants amb els pares presents, per així mostrar-los les diferències de contar un conte.  

Quins objectius té?

• Compartir converses amb altres pares
• Descobrir els problemes i necessitats dels infants 
• Descobrir la importància del conte 
• Aprendre les diferents maneres de contar un conte

Quin tipus d’aprenentatge promou? Per els pares penso que és molt interessant que puguin compartir amb els altres les seves angoixes ja que així mitjançant l’experiència d’altres adquireixen coneixements. Pel que fa als contes, és un aprenentatge modelat el qual aplicaran a les seves cases amb els fills corresponents.

Quina és la seva avaluació?  No esmenten l’avaluació que es durà a terme però penso que una possible manera seria passant-los al pares un full amb una graella d’avaluació.

Comparant amb les meves pràctiques:

                                                

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius? M’ha resultat atractiu el contacontes amb els pares i infants.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context? Anteriorment, a la meva escoleta, es realitzaven els cafès tertúlia on els pares parlaven de les seves angoixes o de temes que els importaven. També es posaven pastes i cafès. Desgraciadament amb les retallades, han hagut d’eliminar-ho del programa i ja no es fa cap tipus de reunió extraescolar.   

Què podria incorporar al meu repertori professional?  Sense cap dubte incorporaria al meu repertori professional l’ajuntar a pares de la mateixa aula i que aquests exposin els seus dubtes. Entre tots sempre es solucionen o aprenen coses ja que es parteix de la experiència dels altres. És una font molt enriquidora

Quines dificultats i obstacles hi veig? La dificultat que hi veig és la participació dels pares. Sense ells no es pot fer aquestes reunions ja que quant menys persones hi ha menys ens podem enriquir. El problema de la meva escoleta és que la majoria dels pares porten els seus fills perquè treballen i no poden deixar-los tots sols, per tant, aquest fet em preocupa ja que penso que la participació seria escassa.

CONTRACTE DE PRÀCTIQUES I POSTERIOR REFLEXIÓ

CONTRACTE D'APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

Jo, Nuria Blàzquez Martínez, en el dia d'avui, després de realitzar les activitats d'anàlisi de les competències personals i de l'escola on inicio les pràctiques, detecto que: 

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competències següents: 

• Construir i planificar seqüències didàctiques (organització d'aprenentatges)
• Fer front a conflictes (treballar en equip)
• Actuar davant situacions de violència a l'escola (Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió)
• Establir un control periòdic de les competències (Gestionar la progressió dels aprenentatges). 
• Treballar amb alumnes amb grans dificultats (Elaborar dispositius de diferenciació). 

Em proposo els objectius següents: 

• Programar petites activitats per als infants
• Analitzar i reflexionar sobre el meu procés de pràctiques
• Aconseguir fer front als conflictes, resolent-los de manera satisfactòria. 
• Saber actuar davant alumnes amb dificultats. 

Per aconseguir-ho: 

• Demanaré ajuda principalment a la meva tutora ja que a més de tenir molts anys d'experiència en la professió, és ella la que m'aportarà la majoria dels meus nous coneixements. Segurament ella em podrà aportar informació envers com fer front als conflictes, diferents tècniques per a resoldrel's, informar-me de les activitats que es solen fer amb els infants, guiar-me en la meva programació...
• Consultar documents on trobi reflectides les activitats que han fet durant els trimestres/cursos anteriors, per així poder fer-me una idea del que es treballa amb els infants i com es treballa... 
• Parlar amb la meva tutora o membre de l'EAP per saber com he d'actuar davant dels infants amb dificultats. 

Projecte de millora

El nostre projecte de millora de centre es basa en el espai exterior d'aquest. No vam ser nosaltres les que vam escollir aquest ja que al elegir aquest centre ja se'ns informava que el projecte de millora havia d'anar per aquest camí. Així mateix dir que és una proposta encertada ja que el pati és pobre en recursos i no ofereix moltes possibilitats de joc als infants. 

Al començar les nostres pràctiques vam parlar amb la directora del centre i aquesta ens va deixar caure que no volia unes propostes impossibles de dur a terme degut al seu elevat cost i que a més li agradaria que el material fos no estructurat.

Per tot això, la meva companya i jo vam estar cercant idees per Internet, a llibres i revistes. Hem trobat molta informació a la revista Infància, a llibres com: Rincones de juego 0-6, El juego simbólico, Entramados .... 

Tots els materials que proposem son no estructurats, hi ha tant materials reciclats com materials de la natura. El nostre objectiu serà anar introduint una proposta per setmana, així podrem vorer la seva reacció als nous materials. 

A continuació deixo una presentació de les idees que tenim pensades per a la millora del pati. Aquestes se les hem mostrat a la directora del centre i li pareixen ideals. 

Pel que fa a les jardineres dir que ens interessa fer-ho ja que així els infants poden realitzar accions que no estan avesats a fer en aquest espai i que els ajudarà a fer nous descobriments: sembrar, plantar, regar, olorar, comparar... Volem unes plantes que faixin el seu procés de creixement durant el curs, amb diferents aromes, colors, tipologies...

Envers la cortina de teles, ens pareix interessant ja que estem creant un espai misteriós per l'infant. Aquest ofereix als infants la possibilitat de desorientar-se, la recerca de referències, la sorpresa de lo desconegut, poder aparèixer i desaparèixer...

Dir que esperem que puguem introduir la majoria d'aquestes propostes. Sabem que comptem amb dificultats econòmiques però intentarem que sigui un projecte viable cercant la majoria dels materials de manera gratuita i demanant la col·laboració dels pares els quals destaquen al centre per aquest fet. A més a més, també haurem d'anar amb compte envers els materials que introduïm és a dir: que no siguin perillosos per a l'infant, que siguin resistents a l'aigua i al pas del temps...


LAGUIA,MJ i VIDAL,C. Rincones de actividad en la escuela infantil (0-6 años). Editorial Graó, Biblioteca infantil núm.26 (Barcelona, 2008)

RUIZ DE VELASCO GÁLVEZ, A i ABAD MOLINA, J. El juego simbólico. Editorial Graó, Biblioteca infantil núm.31 (Barcelona, 2011)

Reflexió envers les pràctiques

Abans de començar a relatar els meus sentiments i experiències envers les pràctiques a l'escoleta voldria mirar enrere, és a dir, abans de començar-les. 

Aquest, era un moment molt esperat des del primer moment que vaig començar la carrera. Em moria de ganes de poder compartir un temps amb els infants posant en pràctica els meus coneixements, però clar, per posar-los en pràctica, els havia d'aprendre! Tres anys se m'han fet molt llargs .... 

Durant aquests anys sempre m'he preguntat si seria viable establir un petit contacte amb ells a l'inici o als primers anys de la carrera per vorer si realment el que havíem escollit era encertat o no. Aquesta pregunta me la feia ja que així com altres companyes ja han tingut experiència amb infants jo mai he treballat a cap escola d'estiu, campaments.... De fet abans d'Educació Infantil, he cursat uns estudis i uns treballs completament diferents. Hauria escollit bé la meva professió? Encara que els infants m'encantin els sabré ensenyar/tractar? Els agradaré? Sempre he pensat que hi ha mestres d'Educació Infantil que tenen una espècie "d'àngel" que els infants el capten. 

A la fi va arribar el moment i tots aquests dubtes s'anaven a resoldre. Sincerament, en aquell moment tenia molta por, desprès de tot el temps invertit en adquirir els coneixements seria frustrant descobrir que no era el que realment m'esperava. 

Avui en dia, puc dir que aquestes pors han fugit i s'han convertit en alegria i ganes per a seguir continuant els meus estudis i finalitzar-los quant abans millor per poder així intentar trobar feina d'allò que sempre m'ha agradat. 

A més d'aquest aspecte també tenia pors envers la meva tutora d'aula. Connectaré amb ella? Com podré fer per no interferir en el seu treball, per no avançar-me a les seves accions? Estaré be a la meva aula? Aquest aspecte també es va resoldre amb facilitat. Dir que vaig connectar molt be amb ella des del primer moment que vaig entrar a l'aula. Així mateix, també vaig intentar no interferir en la seva acció, observant sempre activament i fent allò que estan avesats a fer diàriament, sense rompre esquemes. A més, abans de començar les pràctiques, les nostres tutores de la UIB ens van remarcar i explicar el que no havíem de fer, com per exemple: donar informació als pares. Crec que aquests consells per part d'elles han set una aportació molt positiva ja que possiblement algú vol realitzar alguna acció amb tota la seva bona intenció però no se'n dóna compta que possiblement allò molesta a la tutora.

Una cosa molt positiva que he de remarcar de la meva tutora és que ella em comunica tot allò que li pareix bé del que faig a classe, com per exemple: esperar què farà ella desprès d'esmorzar. Si ella se'n va a rentar mans als infants jo faig l'altra acció, canviar bolquers. Mai m'ha dit cap cosa negativa. Per aquest motiu, un dia li vaig comentar que si feia alguna cosa malament o pensava que podia millorar en algun aspecte m'ho comuniqués per així canviar la actitud/conducta però, em va comentar que fins el moment no tenia res a dir. Penso que punts febles si que els tenia al principi, així com el saber contar contes als infants, imposar-me davant d'ells, marcar límits... Però amb els dies i la pràctica he anat adquirint aquestes competències. També és normal que al principi no realitzis alguna acció com per exemple imposar-te ja que no saps fins a quin punt ho pots fer.  Així mateix, quan tenc algun dubte sempre ho pregunto abans de realitzar qualsevol acció. Crec que aquesta comunicació és vital  ja que si no et diuen el que fas be o malament no canviaràs la teva actitud pensant que allò que fas ho fas be. 

Pel que fa la meva relació amb els infants, dir que he pogut observar i donar-me compta de la progressió que ha hagut. Al principi hi va haver un parell d'infants que no els va afectar el canvi a l'aula i em van acceptar però, també n'hi va haver d'altres que no va ser així i que es van mostrar més reservats, amb unes actituds molt més tancades de lo habitual. Al principi em vaig preguntar: No els agradaré? Com ho podré fer per a què m'estimin i crein vincle amb mi? Amb el temps tots els infants han canviat: tant els infants que els va costar acceptar-me com els que em van acceptar des d'un primer moment són ara més oberts amb mi, més afectuosos, ja em tenen com una persona més de referència a l'aula, acudeixen també a mi quan tenen un conflicte (no tan sols a la tutora). He de dir que estic molt orgullosa ja que això mostra que he aconseguit establir un vincle amb els infants. Penso que establir vincle amb els infants no és cosa de dos dies cosa que em fa remarcar que aquesta modificació del temps de realització de pràctiques en aquest nou pla d'estudis és molt positiu ja que anteriorment, quan es creava aquest vincle amb els infants i les coses sortien més rodades, els alumnes finalitzaven les seves pràctiques.

Durant les pràctiques he pogut analitzar els documents de centre (PGA, PEC, ROF...), relacionant tot allò que havíem estudiat anys anteriors amb el que teníem davant. Dir que tampoc ha set una cosa que ens ha vingut de nou ja que hem parlat moltes vegades d'ells però, el haver de cercar informació en ells per poder realitzar els treballs de les pràctiques m'ha fet interioritzar-los. El dia de demà quan necessiti alguna dada sabré a quin document cercar-la directament, sense haver-ne de mirar anteriorment d'altres.

Dir que encara em queden moltes coses per aprendre i que fins el dia que finalitzin seguiré assistint al centre amb  curiositat per saber quin serà el nou aprenentatge que faré durant la jornada. 

REFLEXIÓ ENVERS EL SEGON SEMINARI

Aquest dimarts 3 d'abril vam realitzar el segon seminari de l'assignatura. Aquest tractava envers les "bones pràctiques". 

Per començar vam definir el que és una competència professional. Entre tots vam arribar a la conclusió que una competència professional són el conjunt d'habilitats, de bona feina, d'actituds (ganes, implicació), coneixements (vinculats a les actituds), etc, que apliquem per resoldre situacions.  

Seguidament vam començar de ple amb les bones pràctiques que nosaltres haviem observat al nostre centre/aula. Algunes d'elles coincidien en la temàtica (autonomia, experimentació...) i altres eren completament diferents (protagonistes de la setmana, activitats col·laboratives...). 

Després de parlar de les nostres bones pràctiques detalladament, explicant el cas cada companya, va arribar una qüestió, una bona pràctica implica una innovació? Per intentar resoldre això vam fer un debat entre nosaltres i vam fer una taula amb les diferències de cadascuna. 

BONA PRÀCTICA	INNOVACIÓ
- Coherència amb els objectius - Temps / ritmes - Aprenentatges vivencials significatius - Fonamentació + Activació +  Contextualització. - Documentada? - Reflexionada	- No totes les innovacions són bones. - Depèn del centre / del punt de partida. - És una cosa nova. - Neix per alguna raó - Pot ser una cosa mínima?

Amb tota aquesta informació he estat reflexionant envers aquests dos conceptes i cercant més informació per Internet per així reforçar els meus coneixements. 

Pel que fa a una bona pràctica podria dir que són determinades intervencions que es realitzen a un centre de forma contextualitzada a un grup d'alumnes. Aquestes intervencions, es desenvolupen amb una determinada metodologia; amb activitats motivadores, rellevants, i afavoridores d'habilitats cognitives;  amb uns recursos variats i creatius; i sempre tenint en compte que generin aprenentatges significatius a tot el col·lectiu. 

Envers la innovació, m'he adonat que aquesta sempre parteix d'un passat i que pretén la millora de la realitat actual per poder trobar beneficis en un futur. Una altra característica que penso que té és que sempre introdueix novetats que provoquen canvis. Aquests canvis poden ser dràstics o progressius, però en qualsevol cas, el canvi sempre millora lo canviat, és a dir, la innovació ha de servir per millorar alguna cosa.

Així mateix em venen més preguntes envers aquests dos conceptes: Es fa una avaluació a tots els centres envers els resultats de la innovació per conèixer si han set beneficiosos aquests canvis? Pot ser que es realitzin bones pràctiques sense tenir una documentació, un marc teòric establert? 

ENTRADES ALS BLOGS DE LES COMPANYES

BLOG DE NA LUCIA  http://reflexioiinnovaciolucia.blogspot.com.es/

Hola Lucía, he estat llegint la teva entrada envers les bones pràctiques i m'ha cridat l'atenció l'acció de beure aigua.

Penso que és molt interessant que els infants tinguin certa autonomia en aquesta acció. Si que és bé que per una part els hi donem molta autonomia però per un altre lloc se la neguem al ser nosaltres qui els donem l'aigua.

A la nostra escoleta nosaltres som les que els donem els gots amb aigua i les que els plenem si en volen més. Una vegada han acabat de beure són ells qui porten el got al seu lloc i tiren l'aigua sobrant a una botella que hi ha al costat.

Envers aquesta acció em demano si podríem fer que encara fossin més autònoms, sent ells mateixos els que agafessin l'aigua si és que en volen més. Pot ser es podria posar una font com les que hi ha a les oficines que cau l'aigua poc a poc.

Però davant això em sorgeixen moltes preguntes: Es posarien l'aigua adequada o malgastarien l'aigua posant-se molta? Tirarien l'aigua pel terra o controlarien bé la font?

Possiblement la solució seria comprovar-ho! Què penses?

BLOG DANAE  http://reflexioinnovacioeducativadanae.blogspot.com.es/

Hola Danae, he estat llegint les teves bones pràctiques tant del centre com de l'aula i et dono ànims per portar endavant aquest nou projecte d'elaborar un racó musical. Nosaltres tenim una aula de la llum la qual quan hi ha llum s'utilitza com sala de música i quan apaguem les llums és l'aula de la llum. Una activitat interessant per fer a l'aula (i afegir una altra tipologia d'activitat) seria elaborar material musical com per exemple les maraques. Què et pareix? 

Salutacions!

BLOG CIRA  http://reflexiocira.blogspot.com.es/

Hola Cira! em pareix força interessant l'entrada que has fet envers la bona pràctica del centre on vas estar. 

A la meva escoleta també es valora positivament l'autonomia dels infants i les tasques quotidianes. En aquesta, els infants no tenen la possibilitat d'assistir a classes de natació però utilitzen altres ocasions per treballar aquests objectius. 

Pel que fa a les tasques quotidianes s'intenta que aquests les realitzin amb la major autonomia possible. Per això, els infants es renten les mans i les dents tot sols, van al bany quan ho necessiten, dinen sense la necessitat que un adult estigui donant-los el dinar a la boca, recullen els plats bruts i el got ... 

Axí mateix penso que en aquesta etapa educativa i especialment en aquest cicle són molt importants els moments quotidians, les rutines... amb les quals podem desenvolupar altres objectius com per exemple l'autonomia. 

Una pregunta que m'agradaria fer-te es: s'aprofitava la multiculturalitat del centre per  aprendre d'aquesta?

Al meu blog he fet una entrada envers l'aprofitament de la multiculturalitat del centre. El segon trimestre d'aquest curs, tots els infants han realitzat el mateix projecte i ha set molt enriquidor! 

Una bona pràctica del centre

LA INTERCULTURALITAT

Aquesta "bona pràctica" que he escollit es duu a terme a tot el centre. Dir que no es tracta d'una activitat realitzada a una única sessió, sinó que són el conjunt d'activitats que es realitzen al llarg del trimestre i que formen part del projecte d'aquest: La interculturalitat. Així mateix, destacaré l'activitat principal: La maleta viatgera.

Aquesta, es duu a terme a tots els nivells educatius del centre, en agrupació de gran grup. Els horaris solen variar depenent de la disponibilitat dels pares i de la mestra. Dir que tots els infants són importants en aquesta activitat i cadascú aporta coses interessants.

La maleta viatgera consisteix en que un dia, un dels infants juntament amb els seus pares, conten a la classe la seva història: quina és la seva procedència, qui són els seus avis, d'on són, quines coses interessants ens poden contar d'allà on viuen o han viscut ...  i a més, porten una maleta de la qual treuen objectes relacionats amb el que ens han estat contant. 

Els objectius d'aquest projecte són els de reconèixer elements d'altres cultures, experimentar amb aliments procedents d'altres llocs del món, fer que l'alumnat reconegui i accepti altres cultures, fer que els infants d'altres procedències es sentin com a casa ... 

L''equip docent, està molt satisfet donat que a més que els infants han adquirit aprenentatges significatius, els pares han col·laborat molt en aquesta tasca, fent així que aquestos aprenentatges hagin set assolits de manera vivencial, cosa que sol ser bastant difícil de tenir accés. 

A continuació vos mostraré exemples d'aquesta bona pràctica: 

La família d'en Nico prové de Galícia, així que la seva mare ens ha cantat una cançó de falda gallega. Aquesta s'anomena Pousa, pousa. Ens ha agradat molt i l'hem escoltat amb les orelles beeeeeen obertes!

La mare i l'àvia de na Ainhoa són de Madrid així que desprès de contar-nos la seva història ens han cantat i ballat un "chotis". Ho han fet la mar de bé! L'àvia té molt bona veu i ens ha deixat impressionats. 

Na Sonia que és d'Eivissa, junt amb la seva mare, ens han ensenyat objectes eivissencs així com: les espardenyes de pagesa. I també ens han mostrat amb quin material s'elaboren. A més a més, ens han porat una full gran d'aloe vera!

Na Alma també és d'Eivissa, però ella ens ha mostrat coses diferents! S'ha vestit de pagesa així hem pogut aprendre quin és el vestit típic eivissenc. També ens ha portat dolços típics d'Eivissa: ensaïmada, graixonera... Tots n'hem menjat, que booooo, hmmmm!!!

La mare d'en Raúl és d'Andalusia així que ens ha mostrat el ball típic d'allà: les sevillanes!! Nosaltres també ho hem intentat. Què divertit !!!!!!

BONES PRÀCTIQUES

LES TRES EXPERIÈNCIES QUE MÉS M'HAN AGRADAT

Juguem amb magranes

Aquesta activitat m'ha interessat per la possibilitat que ofereix als infants d'experimentar, ja no tan sols amb diferents objectes proporcionats, sinó també amb les mans, amb els peus, amb el gust, visualment amb el color que desprenen damunt el paper... Així mateix, és molt interessant vorer com deixen que els infants siguin els protagonistes de la seva acció deixant-los que experimentin sense donar-los cap directriu: ells decideixen amb què experimentar.

La festa de la tardor

He decidit agafar aquesta donat el gran número d'activitats que els infants tenen la possibilitat de realitzar durant tota la tardor. Aquests, han experimentat, han manipulat, investigat, descobert, jugat, tastat, olorat... Gràcies a totes aquestes activitats, han pogut aprendre significativament quins són els elements que caracteritzen la tardor: fruits secs, fruita de temporada... Així mateix, han finalitzat el trimestre mitjançant una fira de la tardor. Així han pogut reforçar els coneixements adquirits i mostrar als pares el que han fet durant aquest temps. 

Espais i materials

DAFO. Anàlisi de les fortaleses i oportunitats

A NIVELL DE CENTRE (FO)

FORTALESES

• Potenciació de l'autonomia dels infants. Aquest és, segons el PEC, un dels aspectes principals pel que fa al desenvolupament de les diferents capacitats dels infants. a més, tal com s'explica al currículum, un dels objectius primordials del període 0-3 és "adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en l'organitxació de les seqüències temporals i espacials quotidianes". 

• Sensibilització multicultural i plurilingüista. En aquest segon trimestre es va decidir fer un projecte comú entre tots els nivells basat en la interculturalitat, ja que en aquesta escola s'acullen a un gran nombre de famílies immigrants. Per això, pensaven que era important conèixer les diferents cultures de les famílies de l'alumnat i que d'alguna manera es sentissin acollits com a "casa seva". Dins en centre podem trobar senyes d'aquest projecte.

• Activitats en el pla d'acollida dels infants 

• Activitats heterogènies. Durant 6 setmanes, tots els dijous s'ha realitzat una activitat heterogènia. Aquesta està basada en l'experimentació amb aliments de països diversos (es troba dins la programació de la interculturalitat). 

• Assignació del personal en el nivell amb criteris educatius (acompanyament). Els infants que comencen l'escoleta als 6 mesos tenen la mateixa tutora fins que acaben. S'estableix un profund vincle entre infant i educadora, sense oblidar també les famílies, que juguen un paper molt important al llarg dels anys que dura aquest cicle. L'educadora té la possibilitat d'adaptar molt millor la seva pràctica educativa a les necessitats dels infants, ja que té la possibilitat de conèixer-los en profunditat i seguir molt de prop la seva evolució. 

• Bona organització espais. Dins el centre trobem tots els espais (aules, menjador, pati..) amb molt bona accessibilitat. A més a més, destacar la comunicació que hi ha entre totes les aules. Aquestes, comparteixen un espai de pati que no es troba a l'aire lliure (perfecte pels dies de pluja i fred). Es troba tancat per persianes les quals permeten dividir o ajuntar l'espai desitjat. A sota, es poden vorer els plànols del centre: l'entrada principal i un passadís que comunica totes les aules del centre. La cuina, el menjador i la bugaderia es troben situats a l'altre extrem de l'escoleta. Podríem dir que el disseny de l'espai, arquitectònicament parlant, permet una bona comunicació entre tots els espais del centre i afavoreix les relacions entre les diferents persones que hi conviuen.

 

OPORTUNITATS

• Implicació i participació de les famílies en els projectes de l'aula. Durant aquest trimestre s'ha realitzat una activitat anomenada "La maleta viatgera". Els pares dels infants han escollit un dia de la setmana i junt al seu fill han mostrat a la resta de la classe la seva història, d'on provenen i les coses típiques del lloc d'origen. 

• Serveis comunitaris aprofitats. Prop del centre trobem el poliesportiu, el qual utilitzen els alumnes del centre per realitzar la psicomotricitat. 

• Els voltants del centre ofereixen diferents oportunitats d'aprenentatge per als infants. Hi ha un parc infantil a un centenar de metres de l'escoleta, on hi ha situada l'associació de veïns. Disposa, a més, de taules i bancs per poder menjar. Tanmateix és un espai que no han utilitzat mai i seria interessant realitzar una nova proposta educativa per tal de trobar-li alguna utilitat, a l'igual que el poliesportiu. 

A NIVELL D'AULA (FO)

FORTALESES

• Potenciació de l'autonomia dels infants (rentar mans, menjar tot sols, anar al bany...). A continuació deixo algunes imatges que ho mostren.

• Sensibilització multicultural i plurilingüista. Al segon trimestre s'ha treballat el projecte de la interculturalitat. A la nostra aula, a més de totes les activitats programades, trobem un racó dedicat al tema. 

• Els infants són acompanyats al llarg de la seva escolarització al centre pel mateix tutor/a

• Planificació del que es durà a terme al llarg del trimestre. Dins la PGA (Programació General d'Aula) trobarem les programacions del primer, segon i tercer trimestre de cadascun dels nivells. En el nostre cas, aquestes són les programacions establertes per als tres trimestres: La interculturalitat; les professions; la tardor. 

• Suport de membres de l'EAP (Equip d'Atenció Primerenca) una vegada per setmana. En el PEC trobarem explicitat que l'EAP realitzarà funcions de valoració, atenció i intervencions de nens amb necessitats educatives especials, i també realitza funcions d'assessorament metodològic i ajuda en l'elaboració de documents interns. A més, en aquesta fotografia, podem observar una altra fortalesa:  Model pedagògic basat en l'educació inclusiva. Dins l'aula tenim una alumna amb hipoacúsia la qual és tractada dins l'aula per aquest equip educatiu.

Adults presents: Charo (tutora) i Hèctor (Membre de l'EAP)

• Seguiment de rutines que afavoreixen la seguretat emocional dels infants. 

• Es considera a l'infant amb respecte, rebutjant les idees preconcebudes i els prejudicis sobre les seves capacitats. S'accepten les seves característiques (ritmes, interessos, capacitats...). Aquest punt forma part de la cultura del centre i ho trobem reflectida la nostra aula. 

OPORTUNITATS

• Col·laboració i implicació dels pares en les activitats i l'educació dels seus fills.

• Utilització del poliesportiu proper al centre per a la realització de la sessió de psicomotricitat. 

• Col·legis d'Educació Infantil i Primària pròxims a l'escoleta amb els quals comparteixen moments. Prop del centre trobem el CEIP Sant Antoni i Can Bonet. El tercer i quart nivell realitzen visites al final de curs a aquests centres per ensenyar-los la nova escola a la qual segurament aniran després d'acabar en juny el curs. Així també es prepara als infants per aquest canvi tan important. A més d'aquesta sortida, també realitzen alguna activitat puntual amb ells, així com per exemple, el dia de la pau.